Art públic


 

 

Mostra d’intervencions artístiques de caràcter efímer als espais públics del Campus de Burjassot-Paterna. 2016

 

Projectes seleccionats: QB COLORS, de Gemma Alpuente Adam i María Martínez Hernández. ENCARA ESPEREM, de Rubén Marín Ramos. EQUAL PASSES, de Myriam Moreno Martínez. TROMPE-L’OEIL, de Laura Palau Barreda. LECTURA PROFUNDA, de Maria Vidagañ Murgui.

 

 

Artistes convidats: Natalia Domínguez i Ismael Teira.

Comissariat: Alba Braza

art_public_planol

Inauguració: Dilluns 17 d’octubre, 12:30.
Campus de Burjassot-Paterna. C. del Doctor Moliner, 50, Burjassot.
Biblioteca de Ciències Eduard Boscà.
Del 17 al 21 d’octubre.
Organitza: Servei d’Informació i Dinamització dels Estudiants (Sedi).
Col·laboren: Vicerectorat de Cultura i Igualtat.Facultat de Matemàtiques.
Facultat de Ciències Biològiques, Facultat de Química , Facultat de Física, Facultat de Farmàcia, Biblioteca de Ciències Eduard Boscà i Unitat de Campus de Burjassot.

 

QB COLORS, de Gemma Alpuente Adam i María Martínez Hernández

QB Colors és una instal·lació que consta d’un cub i una taca de color situada en una zona propera a més altura. L’objectiu és establir un diàleg entre ambdues intervencions fent-hi partícip l’espectador. Així, l’obertura d’una finestra a la paret del cub permet observar a través seu aquesta taca de color. Des d’aquest punt estratègic, l’espectador pot observar la unitat potencial de l’obra, en aquest instant es produeix la metàfora de l’absorció del coneixement acadèmic per l’individu.

 

qb_colors

 

 

 

 

 

 

 

ENCARA ESPEREM, de Rubén Marín Ramos

Encara esperem recrea l’escenari il·lusori de benvinguda de refugiats provinents de Síria i d’altres països de l’Est, refugiats que el Govern espanyol s’havia compromès a acollir, però que, després del polèmic acord de la Unió Europea amb Turquia, s’albira cada vegada més complicat. Per això, els elements utilitzats en la instal·lació apareixen mal col·locats, vençuts per terra o desinflats, amb la qual cosa es remarca la decepció per tal acord i el pas del temps des que la ciutadania i els ajuntaments d’algunes ciutats espanyoles es van mobilitzar i es van mostrar preparats per acollir part dels refugiats, fins al dia d’avui, en què amb prou feines n’ha arribat una vintena.

 

encara_esperem

 

 

 

 

 

 

 

EQUAL PASSES, de Myriam Moreno Martínez

Els Equal Passes, o passades igualitàries, permeten accedir metafòricament a diferents espais d’igualtat i tenir durant el temps que es porten posats una sèrie de privilegis que com a dones no sempre se’ns concedeixen. Pretenen ser tocs d’atenció que servisquen de radars per identificar aquells micromasclismes que ens acompanyen dia rere dia.
Equal Passes sorgeix de la idea de joia compromesa i reivindicativa. Una joia, o adorn corporal, que s’entén des de la construcció d’un mateix, des de la mirada i la provocació en l’altre. Col·loquem aquests adorns per comunicar qui som i quin lloc ocupem en la societat en què vivim.
Aquesta obra ha de ser entesa com una acció que, si bé és de caràcter efímer i realitzada a l’espai públic, aconsegueix romandre a l’espai íntim de les persones que han portat una de les peces durant l’acció. Es compleix amb això un dels objectius fonamentals de l’art contemporani: la petjada de l’obra en l’espectador, ser impuls de reflexió crítica, reflexió que porta irremeiablement a un posicionament personal.

 

equal_passes

 

 

 

 

 

 

 

TROMPE-L’OEIL, de Laura Palau Barreda

La ficció i la realitat presents en el nostre dia a dia conviuen en molts dels espais que transitem. Com podem, però, diferenciar la realitat d’allò que només ho sembla? Més enllà de la vista s’escapen tantes escenes, que no sabem on comença i acaba la realitat, un passatge de límits imprecisos, difícils de reconèixer fora d’escenaris i graderies. Això ens porta a pensar en la il·lusió de l’artifici, figura que possibilita l’al·lucinació mitjançant l’aparença. Aquesta figura enclou quelcom de metafísic: el que veiem és menys clar que el que ens és amagat.
Utilitzant aquests dispositius es tracta d’explorar la relació que hi ha entre l’espai de representació i l’espai físic. Es busca un terreny de tensió on siga possible experimentar i alhora posar de manifest la problemàtica de la representació i la mirada. A la Grècia clàssica, ser s’identificava amb ser vist, i des de llavors la mirada s’ha pres per la forma més directa i fidedigna de relacionar-se amb les coses. Veure la problemàtica del que entenem per mirada o representació pot acostar-nos a allò que potser siga la tasca més genuïnament humana: cal dur a terme l’experiència de relacionar-se amb l’estranyesa de les coses per arribar a familiaritzar-s’hi i tractar d’habitar-les de nou.

 

trompe_oeil

 

 

 

 

 

 

 

LECTURA PROFUNDA, de Maria Vidagañ Murgui

Lectura profunda tracta sobre la necessitat de disposar de temps per elaborar pensaments profunds. Tracta sobre l’antítesi de la productivitat desmesurada i de baixa qualitat. Tracta sobre la urgència de construir espais de contemplació, d’apaivagament i de descans. Tracta de convidar-te a una lectura profunda i assossegada mentre escoltes el mar.

 

lectura_profunda

 

 

 

 

 

 

 

12 m² DE ESTABILIDAD, de Natalia Domínguez

64 puntals d’obra instal·lats en una de les galeries exteriors del campus de Burjassot assoleixen 12 m² d’espai públic transitable. 64 puntals que separen el terra del sostre i evidencien de forma visible l’arquitectura que suporten, modificada tant en el seu estat com en relació amb el transeünt.

En ocupar un espai amb elements de construcció concebuts per evitar el col·lapse d’una edificació, es reforça la seua estabilitat al mateix temps que es planteja la possible necessitat de sustentació i es condiciona, d’altra banda, la seua funcionalitat. En última instància, 12 m² d’estabilitat pretén jugar amb els conceptes d’ocupació i sostenibilitat espacial per plantejar com les seues alteracions afecten la seua concepció i significat.

 

12m2estabilitat

 

 

 

 

 

 

 

PAISAJE DE LA TIERRA, d’Ismael Teira

La paraula “universitat” està vinculada etimològicament amb “universalitat”, la qualitat d’universal. Constituïdes com a institucions d’ensenyament superior, les universitats tracten de donar resposta a les qüestions que preocupen l’ésser humà en totes les disciplines del saber, i ho fan a través del coneixement del funcionament del món per, així, intentar millorar-lo. Es podria dir que tot tendeix a l’equilibri.

Al cost de les conclusions de les recerques acadèmiques, hi ha un altre tipus de saviesa, popular, que també tracta de donar resposta a la raó última d’aquest equilibri. És el cas d’aquesta cantiga tradicional gallega, una cosmogonia popular transmesa de forma oral que recorre una sèrie d’antagonismes per generar una visió de la terra en permanent harmonia. Paisaje de la tierra reprodueix la transcripció fonètica de la cantiga recitada per l’àvia de l’artista. Comença amb el ferrer, forjador de l’univers: “el mestre de forges és un mestre d’universos”, apunta Bachelard. La idea de la matèria com a exemple de resistència, i l’eina com a símbol de poder són presents en tota la cantiga, farcida de violència, però que tendeix a l’equilibri de totes aquestes forces.

 

paisaje_tierra

 

FireStats icon Powered by FireStats