Art públic


La Mostra art públic/universitat pública és l’exposició de les cinc obres guanyadores de la convocatòria anual art públic / universitat pública.

 

Enguany, la mostra fa vint anys i incorpora, entre altres canvis, la novetat de promoure la reflexió sobre el binomi art i ciència.

 

Art públic/ universitat pública és una ocasió per acostar la tècnica científica a la reflexió artística. Així mateix, comporta una aproximació del conceptualisme de l’art contemporani a la metodologia científica.

 

Aquesta activitat està organitzada pel Servei d’Informació i Dinamització (Sedi), amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.

 

La mostra, comissariada per Alba Braza, podrà visitar-se fins al divendres 27 d’octubre. [PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ, pdf]

 

Les obres seleccionades han estat les següents:

Frustración, d’Anaisa Franco
Cau de coneixement, de Cristian Gil Gil
For the Birds, d’Ernesto Casero
Cámara oscura, de Laura Palau
Flexivídeo, d’Ainhoa Salas i Guillermo Lechón

 

Anaisa Franco [Biografia]

Frustración, de la sèrie Pscicosomático, 2012
TV LCD, ordinador, càmera Kinect, software electrònic
150 x 40 x 100 cm

 

Frustración és un espill digital interactiu amb la capacitat de trencar en centenars de peces la imatge de la persona que el mira, com si d’un espill trencat es tractara.

L’espill funciona amb una televisió LCD de 42 polzades, un ordinador i una càmera digital. La càmera captura la silueta de la persona i un software desenvolupat trenca la imatge captada.

Frustración forma part de la sèrie Psicosomático, formada per escultures electròniques a cadascuna de les quals s’associa una emoció humana como ara l’ansietat, la por, la histèria, la confusió, la vergonya i la frustració. En Frustración, mitjançant el contacte amb l’obra, l’espectador experimenta i reactiva l’emoció, creant un diàleg sensible potenciat mitjançant l’ús d’interfícies. Amb això, els estudis psicològics s’encarnen físicament en escultures conductuals, reactives i sensibles, que se situen en la interconnexió del digital amb el material.

Programació: André Perrotta. Centre d’Investigació de Ciència i Tecnologia de les Arts, Porto.

Cortesia de l’artista i de la Galeria Adora Calvo, Salamanca.

 

Frustración

 

 

Cristian Gil Gil [Biografia]

Cau de coneixement, 2017
Arrels de taronger

320 x 85 cm

 

Cau de coneixement és una escultura realitzada amb arrels de taronger entrellaçades amb la forma d’un niu. Si bé l’arbre del taronger fa present la identitat i la cultura valencianes, situant-lo al campus universitari el niu es converteix en metàfora d’un lloc acollidor on s’incuben les idees i creix el coneixement, la Universitat de València. Però la forma mateixa del niu, creat amb arrels, assumeix alhora la representació dels estímuls entesos des d’un punt de vista científic, recorda les neurones i les xarxes neuronals per les quals es transmeten impulsos nerviosos i senyals d’excitabilitat electroquímica. Pulsions, emocions i coneixement que passen a ser la poètica de la imatge.

 

 

Ernesto Casero [Biografia]

For the Birds, 2017
Vinil sobre paret

 

For the Birds és una peça que consisteix en una intervenció amb vinil adhesiu sobre un dels murs del Museu de Ciències Naturals del Campus de Burjassot-Paterna. Els vinils formen un conjunt de siluetes de color negre que representen espècies d’ocells extints. Cadascuna està numerada, ja que en l’extrem dret del mur es troba un llistat amb els noms de cada espècie corresponents a la numeració.

 

For the Birds és una mena de rèquiem per les espècies d’ocells desaparegudes. D’alguna manera, és una forma d’al·ludir a la sisena extinció massiva o extinció antropogènica, causada principalment per la forma de producció dels últims dos-cents anys, altament relacionada amb l’ús de combustibles fòssils en la producció industrial. Els noms de les aus extintes han estat extrets de la IUCN Red List, una llista que recull els noms de les espècies en diversos graus de risc d’extinció, o ja extintes, en tot el planeta.

 

For the birds

 

Laura Palau [Biografia]

Cámara oscura, 2017
Contenidor marítim d’acer
260 x 600 x 244 cm

 

Cámara obscura és un contenidor marítim d’acer de 2.250 kg transformat en un lloc on es pot veure una exposició i assistir a tallers de revelatge de càmera estenopeica a càrrec de l’artista.

L’exposició que trobem en entrar en el contenidor és una instal·lació que transforma la projecció natural en matèria d’observació. Les imatges que hi podem veure són tan reals com intangibles, tan efímeres como estàtiques, una sèrie d’il·lusions que porten en l’interior una part del campus universitari. Mitjançant xicotetes obertures en els costats del contenidor, l’espai es transforma en una gran càmera fosca on els visitants de l’exposició són mers espectadors del poder de la llum natural.

Cámara oscura és també un espai obert a l’experimentació. L’artista ofereix una programació de tallers de revelatge en els quals es creen de manera col·lectiva imatges amb la tècnica de la càmera estenopeica que quedaran fixades en paper fotogràfic. Totes elles seran posteriorment exposades al campus universitari.

 

Cámara oscura

 

Ainhoa Salas i Guillermo Lechón [Biografia]

Flexivídeo, 2015
Pure Data, sensors de flexió, silicona
Mesures variables

 

Flexivídeo és una interfície tangible per a la deformació de visuals que pretén trencar els límits habituals del mitjà audiovisual a través de la manipulació directa i el seu propi modelatge.

La interfície de Flexivídeo es compon d’una estoreta de silicona en la qual s’allotgen cinc sensors de flexió encarregats d’enviar el senyal generat per l’usuari a un microcontrolador que, al seu torn, exerceix com a connector entre la interfície i l’ordinador. Els senyals rebuts són interpretats per un programa creat específicament per a la peça amb Pure Data, el qual al seu torn envia les modificacions practicades en la interfície a la projecció.

El projecte s’inicia amb la voluntat d’investigar en materials per al desenvolupament d’interfícies alternatives i tractar qüestions pròpies de la pràctica contemporània com ara l’apropicionisme i la manipulació de material audiovisual. Tota una reflexió que aborda des de la manipulació mediàtica i la deformació que apliquen els mitjans fins els prosumidors i l’apropiacionisme expandit a diverses capes de la societat, usuaris que s’apropien de material d’internet al qual afegeixen algun tipus de valor per a tornar a alliberar-lo i compartir-lo amb altres usuaris, que, al seu torn, poden o no aplicar-li noves deformacions.

 

Flexivideo

FireStats icon Powered by FireStats